El regidor de Cultura, Raúl García de la Reina, i el director d'Arqueologia i Museus, Josep Antoni Gisbert, han presentat hui un conjunt de ceràmiques de vernís negre procedents de la regió italiana de Campània i unes altres de vernís intern roig pompeià, originàries del segle I a. C., que Manuel Sánchez Valentín ha donat al Museu Arqueològic per a la seua exhibició en el Museu de la Mar.
Manuel Sánchez Valentín, gran aficionat a la pesca submarina, va trobar de manera fortuïta aquestes restes arqueològiques subaquàtiques als voltants del port de Dénia l'any 1980, segons ell mateix ha explicat. En aquells dies, ja va deixar en depòsit al Museu Arqueològic diverses de les peces trobades i, recentment, ha donat el conjunt de 81 peces de vaixella ceràmica de taula i de cuina campanianes que hui s'ha presentat. Quaranta d'eixes peces estan senceres i en bon estat i, en la seua majoria, s'exhibeixen ja en el Museu de la Mar.
Aquesta vesprada, a les 20 hores, l'arqueòleg Josep Gisbert parlarà d'eixa nau afonada en temps de Sertori, procedent del golf de Nàpols, amb càrrega de vi i ceràmica, d'on procedeixen les peces donades per Sánchez Valentín. Amb aquesta xarrada s'inaugurarà la programació estival dels museus de Dénia, que s'estendrà fins al mes de setembre.
El catàleg i estudi d'aquestes peces que està realitzant el Museu Arqueològic oferirà una informació capital per al coneixement del tràfic marítim i les importacions de la Dénia romana, Dianium, en l'època tardorepublicana, quan va ser ciutat estipendiària –els seus béns i persones pertanyien a Roma i aquesta autoritzava els seus habitants a explotar els seus recursos a canvi del pagament d'un tribut (stipendium)- abans d'aconseguir l'estatus de municipium.
La vaixella ceràmica de taula i de cuina trobada data entre el 80 i el 70 a. C., època de Sertori, i procedeix, pels contextos que s'han pogut establir de diferents troballes, d'un dels navilis procedents del golf de Nàpols en aquella època i que va naufragar en els voltants del port de Dénia.
Aquestes naus oneràries, ha explicat Gisbert, eren de grans dimensions i transportaven vi del golf de Nàpols, oli d’Apúlia i, com a càrrega secundària, ceràmiques fines de taula i de cuina, molt de gust del moment, marcat per la romanització del món ibèric i, en conseqüència, el ressorgiment del consum del vi i altres productes itàlics.