Matilde París Noguera, propietària del quadre, ha sigut l'encarregada de signar l'acord de cessió del retrat que el conegut com a pintor Llorens, Domingo Llorens Cervera, li va fer al seu avi en la segona meitat del segle XIX. En l'acte, al qual París ha acudit al costat de dues generacions de familiars –fills i nets-, s'ha signat una cessió temporal durant 20 anys de l'obra a l'Ajuntament de Dénia, amb la previsió que ocupe una de les parets del Museu Etnològic de Dénia.
Massu Sentí, encarregada de l'àrea d'Arqueologia municipal, ha destacat la importància d'una obra que es troba “dispersa” i biografia de l'autor de la qual “tampoc és ben coneguda, ateses les poques evidències bibliogràfiques i al fet que les fonts orals són a vegades contradictòries”.
Per part seua, l'alcalde de Dénia, Vicent Grimalt, i el regidor de Cultura, Raúl García de la Reina, han volgut donar les gràcies a París per aquesta cessió temporal, la qual ja s'havia produït entre març i octubre de 1994. També s'ha destacat la labor del seu marit, Antonio Calabuig Adan, “qui va ser un fervent i enèrgic activista pel patrimoni denier”, afirma l'arqueòloga. Entre les accions que s'han destacat està el retorn de la Creu Gòtica de la plaça del Convent des d'Oriola -la qual es troba actualment en el Museu Etnològic- o els intents perquè la imatge de Sant Roc que custodia la Catedral de València o la Mare de Déu del Roser, situada actualment en el Museu Arqueològic Provincial d'Alacant (MARQ), tornaren a la ciutat.
El quadre
Sentí ha explicat les característiques d'aquesta obra en oli sobre tela amb marc circular de fusta recobert d'escaiola i daurat, d'estil alfonsí, que encaixa amb les característiques de la pintura noucentista, època en la qual va desenvolupar la seua obra Llorens. En aquest retrat de Diego París Morales amb perspectiva quasi frontal destaca l'arqueòloga “la minuciositat i el detall en l'execució”. Explica que el fons fosc és una manera de ressaltar el retrat, realitzada en tons més clars perquè l'atenció no vaja a cap altre lloc.
El pintor Llorens i el seu temps
El pintor denier, conegut pels seus retrats de la burgesia de la ciutat, va viure en una Dénia marcada per la fi de l'Antic Règim, temps en el qual la ciutat destacava pel cultiu i l'exportació de la pansa, una època florida per a la burgesia comerciant i terratinent.
La seua carrera artística es va iniciar en l'estudi de l'artista valencià Vicente López, el que seria el seu mentor. Va poder aprendre del pintor de cambra de la cort de Ferran VII gràcies a la intercessió del seu oncle, Fra Andrés Llorens, el qual és protagonista d'un altre dels retrats del pintor que custodia el Museu Etnològic, gràcies a la donació de la Fundació Dénia, i es va encarregar d'ell des que va quedar orfe. Per decisió pròpia, Llorens es va tornar a instal·lar a Dénia cap al 1855, ubicació on desenvoluparia la seua obra més elogiada.
Sentí anima a l'estudi del pintor, la seua obra i el seu llegat als estudiants i professionals del món de la Història de l'Art; al mateix temps que destaca “el desig de desenvolupar una exposició monogràfica sobre l'artista denier”, com la que es va fer en 1958 amb Arturo Vicent i Francisco Calabuig com a comissaris i autors del catàleg, on es van exhibir 52 obres del pintor.