El programa d'intercanvis, una fórmula d'integració i per a aprendre idiomes
En quina població de la Marina Alta està el mirador del Coll de Rates? Quina gran ciutat italiana es troba prop del mont Vesuvi? Quin nom vol donar el president Trump al Golf de Mèxic? Quin astronauta va xafar la lluna per primera vegada en 1969? Són algunes de les preguntes que poden aparéixer en el pub quiz, un joc molt popular al Regne Unit que practiquen també a Dénia els usuaris del programa d'intercanvis ‘Relaciona't i aprén’.
És una de les activitats més populars d'un projecte que va posar en marxa l'any 2009 la Regidoria de Relacions Internacionals de l'Ajuntament de Dénia i que compta amb la col·laboració de l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) i associacions de residents estrangers com la U3A. Els intercanvis han demostrat ser una bona fórmula per a aprendre idiomes i també, en el cas dels residents estrangers, per a integrar-se. En la base de dades del departament hi ha 110 persones registrades enguany. El 48% són estrangeres, la majoria britàniques. Però també n'hi ha procedents dels Estats Units, Alemanya, Irlanda, Països Baixos, Estònia o Ucraïna.
Per a apuntar-se al programa només cal emplenar un formulari en el qual se sol·licita informació relativa al lloc de residència, l'edat, els idiomes que es coneixen, les aficions o la disponibilitat horària de l'interessat. Tenint en compte tots eixos factors, el departament de Relacions Internacionals s'encarrega de posar en contacte a les persones que participen en l'intercanvi, que sempre es realitza pel mètode de tàndem (entre dos). El lloc, la duració i la freqüència de les converses els determinen interessats. Enric Gil, tècnic del departament i coordinador de l'activitat, explica que, amb els anys i gràcies al programa, han sorgit grups que organitzen pel seu compte intercanvis col·lectius, grups de conversa que es reunixen de manera periòdica.
Neil Weatherall, membre de l'associació U3A, compta la seua experiència amb el programa. Va arribar a Dénia amb la intenció de quedar-se només un any, però la seua estada es va allargar. Va voler aprendre espanyol per a integrar-se i conéixer millor la ciutat i la seua gent. Ha tingut dos parelles d'intercanvi en els últims 14 anys. Encara manté contacte amb la seua primera parella d'intercanvi, amb la qual compartix més d'un café. Amb la segona, que va arribar fa huit anys, ha forjat també una bona amistat, fins al punt que els dos són ara parella de ball.
“He aprés molt d'ells”, explica este ciutadà britànic. Ell es reunia una hora i mitja a la setmana amb la seua parella d'intercanvi per a parlar de temes tan diversos com l'esport, la família, la política o la cultura. El temps es dividia en 45 minuts de parla en anglés i 45 minuts de conversa en espanyol.
Els idiomes
L'idioma estranger més sol·licitat en els intercanvis és l'anglés, però també hi ha demanda de francés i d'alemany. Entre els residents estrangers, hi ha hagut algun participant que ha sol·licitat realitzar l'intercanvi en valencià, encara que no és l'habitual.
Els residents estrangers que participen en el programa solen ser persones jubilades. Entre els espanyols es comptabilitzen bastants jóvens, ja que molts, com indica Nieves Juan, directora de l'EOI, són estudiants. Ara bé, cada vegada són més els anomenats nòmades digitals, persones estrangeres que treballen a distància i que troben en l'intercanvi d'idiomes una manera d'integrar-se i conéixer a gent en el seu nou lloc de residència. Amb ells, precisa, baixa la mitjana d'edat.
Els intercanvis poden durar mesos o anys perquè, com expliquen els qui sostenen el programa, la vida canvia i les parelles també. Així i tot, si hi ha hagut “química’ la relació no es talla i l'amistat continua. S'ha donat el cas d'antigues parelles d'intercanvi que continuen quedant per a dinar, que s'escriuen sovint o que viatgen juntes amb les seues famílies. També algun intercanvi que ha derivat en matrimoni.