L'equip de govern de l'Ajuntament de Dénia (PSPV-Compromís) presentarà al ple ordinari d'este mes d'abril una moció, instant la Direcció General de Patrimoni Cultural i a la Direcció General de Ports de la Generalitat Valenciana, al fet que promoga mesures per a vetlar per la preservació, restauració i posada en valor dels “Ducs d'Alba”, elements d'alta rellevància històrica i cultural, en el context portuari de Dénia. La moció, que ha sigut suggerida pel grup municipal GdD, a més demana implementar el Pla d'actuació proposat en un informe tècnic realitzat per l'Àrea d'Arqueologia de l'Ajuntament de Dénia.
Considerant la importància de preservar el patrimoni històric i cultural de la ciutat, així com la seua rellevància per al turisme i la identitat local, la cap de l'Àrea d'Arqueologia de l'Ajuntament de Dénia, Massu Vaig sentir ha actualitzat un informe que arreplega la història detallada dels quatre elements que encara existixen hui dia, els denominats “Ducs d'Alba”, que es troben entre el Club Nàutic i la drassana de Noguera. Antany, van arribar a existir fins a huit “ducs”, dels quals a més un quint ha perdut quasi completament la superfície emergida.
Un poc d'història
El port de Dénia, en la seua evolució des d'un port natural de refugi fins al seu desenvolupament com a port comercial, ha sigut crucial per a la història de la ciutat. Antigament, s'enfrontava a desafiaments com els temporals que causaven danys a embarcacions i a la infraestructura costanera. La construcció d'escullera d'abric, promoguda per comerciants locals i duta a terme en 1897, va marcar una fita en la protecció del port.
En 1928, Anastasio Corchón va dissenyar uns pilons, coneguts popularment com a "Ducs d'Alba", l'objectiu dels quals era facilitar les maniobres d'amarrament i d'atracada de les embarcacions comercials. El terme "Ducs d'Alba" sembla provindre dels Països Baixos espanyols, relacionada amb la paraula docke, molla, i delfijn, piló, amarratge; denominats en holandés “dukdalf”, que és piló clavat en aigües estanques, en els quals els vaixells havien d'amarrar de popa, amb la proa ancorada cap a fora i usar-se de llaüts i vaixells més xicotets per a fer les labors de càrrega i descàrrega.
Estos amarraments, essencials per al funcionament del port en la seua època, són un testimoniatge tangible de l'activitat comercial i marítima que va caracteritzar a Dénia. Així mateix, representen un llegat històric, que es remunta a l'època del comerç internacional de la pansa, que representa un importantíssim capítol en la història econòmica del nostre port i de la nostra ciutat.
Per tant, la finalitat dels “Ducs d'Alba” era proveir al port de Dénia d'una molla d'atracament fins llavors inexistent, les obres del qual van començar en 1898. No obstant això, es va tractar d'un procés lent i molt costós, que es va haver de retardar en múltiples ocasions a causa d'algunes adversitats naturals, i dificultats tècniques i econòmiques. Entre 1928 i 1932 es rematarien els dics i es construirien les molles comercials.
Pla d'actuació
L'informe tècnic proposa un pla d'actuació que “permetria la recuperació de la imatge més característica del port, amb l'escullera sud de fons”. El pla inclouria: un procés d'investigació que determine el nombre d'elements, restitució de la forma original dels tres exemplars conservats, construcció dels cinc ducs d'alba perduts completament, així com la incorporació dels ducs d'alba en un projecte divulgatiu des del Museu de la Mar. Finalment, a llarg termini, el pla recomana incorporar els elements al discurs expositiu d'un Centre d'Interpretació del Port de Dénia.