Les vacances de Nadal han vingut enguany carregades d’Història. Entre el 22 de desembre i el 7 de gener, l’àrea d’Arqueologia i Museus de l’Ajuntament de Dénia, ha desenvolupat una campanya que, sota la denominació “Un Nadal per a la Història”, ha volgut apropar els museus de la ciutat a la població en general i, en particular, al segment que gaudeix de les tradicionals vacances escolars.
Els resultats de la campanya han estat “plenament satisfactoris pel bon acolliment amb què ha estat rebuda”, en paraules de la cap de l’àrea, Massu Sentí. Més de 300 persones han participat en les visites guiades, “on és de destacar el bon nombre d’usuaris que, a més de la tradicional visita al castell, s’ha adherit a les visites desenvolupades a les instal·lacions museogràfiques del carrer de Cavallers (Museu Etnològic) i de l’edifici de l’Estació (Museu dels Joguets)”.
L’oferta nadalenca ha inclòs un recorregut diacrònic pel castell de Dénia per a oferir una visió general de la fortalesa en el transcurs del temps: d’assentament iber fins al parc monumental que és a l’actualitat. Aquestes visites han proporcionat l’oportunitat de traslladar-nos de la ciutat romana de Dianium a la medina islàmica de Daniya i, d’aquesta, a la vila medieval i moderna de Dénia, a través de determinades peces emblemàtiques del Museu Arqueològic de la ciutat.
Així mateix, les visites al Museu dels Joguets de Dénia han donat l’oportunitat de difondre el peculiar passat industrial de la ciutat, fonamentat en la indústria joguetera, hui desapareguda. Rememorar joguets antics en temps de Nadal ha estat un crit a la nostàlgia més genuïna i ha permés retrotreure el públic a una època i a una infantesa ja finites. L’aproximació a les produccions locals i, sobretot, a aquells joguets amb mecanisme, que s’han tret de les vitrines, ha permés mostrar la senzillesa d’engranatges que acomplien la seua missió en un món sense electrònica.
Promocionar el Museu Etnològic durant el Nadal ha proporcionat l’oportunitat d’apropar a la ciutadania un món meitat burgés, meitat rural, en què l’elaboració de la pansa fou el motor de grans canvis com ara el gas ciutat i l’electricitat, donant a conèixer no només el contingut del museu, sinó també el continent, un edifici singular exemplar d’excepció de les residències de la burgesia huitcentista.