‘Dénia. Arqueologia i Museu’ reunix més de 600 peces i es podrà visitar fins el mes d'abril pròxim
‘Dénia. Arqueologia i Museu’ és una exposició impulsada per la Diputació al costat de l'Ajuntament de Dénia, a través del MARQ i el MAD, Museu Arqueològic de la Ciutat de Dénia. L'exposició compta amb la col·laboració d'una desena de museus, arxius i fundacions nacionals i internacionals que han prestat les seues peces amb la finalitat de facilitar la contextualització històrica de la ciutat.
El diputat de Cultura, Juan de Dios Navarro, acompanyat per la secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, i l'alcalde de Dénia, Vicent Grimalt, van inaugurar el divendres la mostra, composta per una cuidada selecció de peces de gran valor històric procedents dels fons patrimonials de Dénia i altres museus, que es podran contemplar per primera vegada a Alacant fins el mes d'abril de 2026. Navarro ha destacat el treball d'este “innovador projecte que torna a situar al MARQ en primera línia amb una nova presentació des de la dualitat mar i terra, elements essencials i complementaris que omplin de significat la història de Dénia i el seu territori”.
L'alcalde, per part seua, va incloure en la seua intervenció una felicitació al personal del departament d'Arqueologia “per la gran faena realitzada en la preparació de la mostra” i al MARQ “per l'oportunitat que ens ha brindat de difusió, coneixement i reconeixement del nostre patrimoni”. “Esperem –va afirmar- que l'exposició en el MARQ siga per a molts visitants l'avantsala d'una visita posterior a Dénia per a conéixer de primera mà el territori sobre el qual es van desenrotllar les cultures i pobles dels quals som hereus”.
L'acte ha comptat també amb l'assistència del director gerent de la Fundació MARQ, José Alberto Cortés, el director del MARQ, Manuel Olcina, i la cap de l'Àrea d'Arqueologia de Dénia i comissària de la mostra, Massu Sentí.
Sentí va iniciar la seua intervenció “des de l'entusiasme que suposa celebrar quaranta anys d'arqueologia urbana a Dénia” en el MARQ i amb esta exposició. Una història de la qual ha format part i de la qual no evita l'autocrítica: “potser els professionals i les institucions hauríem d'haver sigut més conservadors respecte al nostre patrimoni arqueològic. Crec que hem d'avançar en la protecció del patrimoni històric una vegada excavat, per a evitar la seua destrucció i la pèrdua definitiva”.
Va avançar la comissària de l'exposició que les sales que la conformen “abrigallen el propòsit d'immergir el visitant en la complexitat d'una realitat urbana nascuda del port i de la mar”. Onades d'objectes –més de 600- “la suma dels quals és la Dénia contemporània”. “Una aproximació, a través de l'Arqueologia, als ens urbans que vam ser: nuclis ibers de control del territori i de desenrotllament urbà pristí; municipium de dret en època romana; medina curulla d'edificis comercials; vila medieval tancada en les muralles del castell i miratge de prosperitat amb el Duc. Ciutat en crisi profunda perquè es va debatre en el bàndol no guanyador i que, després del miracle de la pansa, va saber trastocar-se a lúdica prosperitat amb una indústria del joguet que també va finir per a obrir pas, no sé si amb retorn, a una Dénia abocada a la gastronomia i els servicis”, va exposar.
No va oblidar Massu Sentí el capítol d'agraïments i el record a dos grans figures de l'Arqueologia i la investigació als qui es ret homenatge amb esta exposició: Gabriela Martín, “perquè Dénia seria menys Dénia sense ella i Dianium, potser, no seria sense la seua tesi doctoral” i Rafael Azuar Ruiz, “perquè la seua tesi Dénia islàmica va suposar una pica a Flandes; un abans i un després en esta tipologia d'investigació, en aquell moment, en 1989, pionera”.
El recorregut proposa des de les manifestacions d'art rupestre de la cova de la Catxupa, a jaciments tan emblemàtics com l'Alt de Benimaquia, un dels centres vitivinicultors més antics de la Península, o la fundació de la ciutat romana de Dianium, trastocada en madina Daniya, port destacat del Mediterrani islàmic, fins a convertir-se en la Dénia contemporània.
Un llaüt dona la benvinguda a la primera sala, dedicada a la vocació marítima de la ciutat, i avança el modern disseny expositiu dut a terme per l'equip d'Ángel Rocamora. Des de la Protohistòria i l'Antiguitat Clàssica, el nucli urbà es materialitza com a suport d'un port en diàleg constant i permanent amb la mar, que el convertix en epicentre dels esdeveniments que se succeïxen en el seu territori al llarg de la seua dilatada història.
El sòl evoca una mar en moviment en el qual s'exposen objectes producte de la relació que van desenrotllar les nostres societats del passat a través de les seues rutes. Destaquen les àmfores de vi i oli arribades de tots els confins de Roma o el conjunt de bronzes més important de l'Occident islàmic, reunit per primera vegada amb motiu de la present exposició, així com un tresor i riques col·leccions ceràmiques medievals procedents de naus afonades. O el llarg viatge de la pansa i les relacions internacionals que el seu comerç va propiciar en el transcurs del segle XIX.
L'altre eix de la ciutat de Dénia és la seua intensa materialitat, amb un gran nombre d'objectes que són expressió del seu esdevindre històric, corol·lari de més de quaranta anys del programa d'Arqueologia Urbana. Així, en la segona sala es pot contemplar la imponent façana portuària de Dianium, amb nombrosos edificis i molls i les necròpolis amb els seus depòsits funeraris. O l'articulació del seu territori a través de villae d'explotació agrària, amb centres de producció d'àmfores com el de l’Almadrava.
En esta estada s'exposen les empremtes materials de la prodigiosa Daniya, medina amb barris comercials, un raval portuari, gran i molt poblat, i altres ravals de propòsit artesanal, d'intensa vida productiva expressada a través de més de vint forns ceràmics. I després, la vila medieval, que en 1612 va rebre de Felip III el títol de ciutat. Són els prolegòmens d'un nucli urbà que, després de viure l'auge derivat del comerç de la pansa al llarg del segle XIX, se sumix en una crisi que va saber trastocar en oportunitat amb el desenrotllament d'una colorista indústria joguetera.
‘Dénia. Arqueologia i Museu’ reunix també obra seleccionada i objecte de cessió temporal procedent d'altres museus com el MARQ, el Museu Catedralici de València, el de Belles Arts i el de Prehistòria de la mateixa ciutat, el MAN de Madrid, el Louvre de París -amb una placa de marbre epigrafiada del visir Abu Amir Muhammad del segle XI- o la Fundació Bancaixa, amb el llenç de Vicent Mestre L'Embarcament dels Moriscos en el Port de Dénia, que forma part d'una sèrie de set que el Rei Felip II de València i III de Castella va encarregar per a fixar en la memòria històrica un fet transcendental per a la nostra terra com va ser l'expulsió dels moriscos entre els anys 1612 i 1613.
Durant el cap de setmana, l'exposició ha celebrat jornades de portes obertes amb motiu de la inauguració.
Fins a la seua clausura el mes d'abril de 2026, tots els dissabtes i diumenges a les 10 hores, es podrà accedir al MARQ de manera gratuïta per a visitar l'exposició Dénia. Arqueologia i Museu. Este passe gratuït permet també la visita a les exposicions permanents del museu alacantí. No s'inclou, no obstant això, la visita guiada a la mostra, que s'haurà de contractar si es desitja.
Per a participar en estes visites gratuïtes dels dissabtes i diumenges, cal realitzar una reserva prèvia en l'Àrea d'Arqueologia i Museus de l'Ajuntament de Dénia, telèfon 96 642 02 60, en horari de 9 a 15 hores. Els grups seran d'un màxim de 25 persones.