Per tercer any consecutiu, l’Àrea d’Arqueologia i Museus s’ha sumat a les Jornades Europees d’Arqueologia, una iniciativa que té com a propòsit donar visibilitat al patrimoni arqueològic amb el fi de promoure la participació activa de la societat en la seua conservació i difusió, això és, fomentar una cultura arqueològica responsable.
Enguany l’esdeveniment s’ha organitzat al voltant de les dones a la Prehistòria a través de conferències i de l’anàlisi d’una de les seues empremtes més emblemàtiques, l’art rupestre, del que el nostre terme municipal només compta amb una manifestació d’estes característiques, la cova de la Catxupa.
Jaume Sau, historiador de l’Art, expert en difusió del patrimoni i gran coneixedor de l’abric, va oferir dissabte passat la conferència a l’aire lliure “La Catxupa, un imperi d’art llevantí”.
L’abric de la Catxupa compta amb un plafó replet de figures que componen una escena extraordinària. Arquers, dels quals podem distingir detalls com el perfil o la vestimenta, es dirigixen cap a una escena central on passen coses que s’endevinen transcendentals, protagonitzades per dones. Els personatges es desenvolupen en un univers natural de cabres, bous i cérvols. Descobertes el 1990, formen part de l’art rupestre de l’arc mediterrani peninsular declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1998.
Per la seua banda, la sala de la Biblioteca Municipal de Dénia s’omplia divendres 13 de juny de persones interessades en el nostre passat prehistòric. Front als homes caçadors i dones absents i passives de l’imaginari col·lectiu, es desplegà un ventall d’evidències arqueològiques de la participació fonamental de les dones durant la prehistòria.
Els avanços dels estudis d’ADN, que complementen la paleontologia, permeten hui en dia identificar no només el sexe dels esquelets sinó també el parentiu de les restes humanes o reconstruir l’aparença física (fisonomia i color d’ulls, cabells i pell). Les hipoplàsies dentàries revelen estrés nutricional i l’edat de deslletament fins i tot dels neandertals, i les restes d’estronci als cabells de la dona d’Egtved (Dinamarca) aporta indicis de la seua mobilitat insospitada entre Dinamarca i la Selva Negra. Aleshores, foren les dones les vies de transmissió del coneixement i la cultura en el passat més llunyà?, preguntà una de les assistents. Com podem interpretar l’absència de dones en una necròpolis?, qüestionava un altre.
La importància del context arqueològic i l’estudi dels grups humans es revela fonamental per identificar l’origen de la desigualtat i la distribució sexual del treball. La intervenció en la caça paleolítica, la fortalesa física de les dones neolítiques, amb un desenvolupament muscular comparable als esportistes d’elit actuals, foren alguns dels elements que sorprengueren el públic. Altres, com les figuretes femenines paleolítiques o les escenes de part i de recol·lecció i dansa en l’art rupestre llevantí, foren objecte d’anàlisi detallat en les imatges que circularen per la pantalla, com un preàmbul de la visita al jaciment de la Catxupa que anava a desenvolupar-se l’endemà.
Amb el títol “Les dones a la Prehistòria”, Paula Jardón Giner, arqueòloga, especialitzada en traceologia prehistòrica (disciplina que estudia les empremtes d'ús conservades en les eines localitzades en els jaciments) i professora de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de València va presentar, junt amb les evidències científiques, reflexions sobre la importància de fer una mirada inclusiva al passat, en la investigació i difusió dels coneixements, per tal de recuperar la meitat de la història de la humanitat, la de les dones, que ens pertany a tots i totes i a la que podem començar a accedir des de projectes com Pastwomen (https://www.pastwomen.net/), amb l’exposició en línia “Otras miradas al pasado”, Womens Legacy (www.womenslegacyproject.eu) i Relectures (https://relecturas.es/projecte/).
“I és que, sens dubte, el nou mil·lenni és de les dones. És una hipèrbole però mai com ara s’havia promogut la investigació i la “Història de les dones”. Però, per què promoure una Història de les dones? Doncs des del convenciment que és possible elaborar discursos històrics inclusius, des de posicions rigorosament científiques, conscients que escriure sobre les dones pot invitar-nos a la reflexió i encoratjar-nos a encetar metodologies d’investigació que vinculen les dones amb processos històrics globals, on no sols les estructures econòmiques i polítiques, tradicionalment a mans d’homes, siguen l’essencial, sinó que consideren també l’esfera privada: la família, la salut, el treball domèstic, la cura de la prole, dels dependents, la maternitat, la lactància, la infantesa, l’atenció de la mort, accions totes tradicionalment femenines i amb pes específic en l’esdevenir històric de les societats humanes”, afirma la cap del Servei d’Arqueologia i Museus de l’Ajuntament de Dénia, Massu Sentí.